pintant…

Some days ago I commented in Catalan that I wanted to delay the mails using Postfix. Why? To have a period of time where I could cancel (or “unsend”) some mails. Google has done it in GMail (see Labs option). It can be useful for these moments like “Ops! I sent the mail to the mailing list instead of to a person” or “ops, I sent to A instead of B”. It doesn’t happen often, but can happen.

My setup: mutt is sending the mails to a local Postfix using the sendmail program, Then Postfix sends the all mails (relay) to another SMTP server. Technically I could change both SMTP, but I only wanted to change the local one since it’s “my one” and closer to the MUA.
Llegir la resta de l’entrada »

Últimament m’han vingut ganes d’escriure algunes entrades en anglès, més aviat entrades tècniques.

El blog segueix en català, però de tant en tant hi haurà alguna cosa en anglès. Potser ara al començament cada 15 dies (perquè en tinc dos preparades i alguna potser pensada) però a llarg termini crec que no gaires.

Algun petit howto d’alguna configuració, algun comentari d’algun llibre, coses que potencialment poden interessar a gent d’arreu i que em vingui de gust escriure-ho en anglès. També per alguns amics d’aquí o d’allà que els hi interessa i així ja ho escric només un cop i els hi envio l’enllaç.
Llegir la resta de l’entrada »

No sé si li ha passat a molta gent o no: vols enviar un email a algú i li envies a algú altre. O vols enviar-lo a algú d’una llista i l’envies a la llista sencera. Si teniu algun cas divertit el podeu comentar sense problemes.

Una vegada que tinc molt present: volia enviar un mail a l’amiga Eli (era un 30 de gener, o molt a finals de gener… del 2005!). Li vaig enviar a una professor d’universitat de mateix nom. Era el típic mail una mica tard de bon any, bons desitjos, petons, etc. no vaig veure l’errada fins que la professora em va dir que moltes gràcies però «penso que aquest mail no era per mi». Vaig anar corrent a llegir el mail a veure què havia escrit!
Llegir la resta de l’entrada »

Fa ja unes setmanes vaig canviar el disc dur del portàtil. Era de 80 GB, que estaria prou bé si no m’agradés portar les fotos amunt i avall, algunes pel·lícules i m’agrada no fer malabarismes amb discs USBs o borrar versions de codi font de programes per baixar-ne altres, etc.

Després de mirar vaig decidir comprar-me un de 500 GB, Hitachi també com que el que tenia. De moment n’estic molt content: la velocitat de transferència és gairebé el doble que l’anterior, no consumeix més Watts (segons l’especificació), no fa soroll, etc.
Llegir la resta de l’entrada »

Quan he comprat llibres a Amazon i m’els he hagut d’enviar a Catalunya sempre és un procés una mica llarg. Bàsicament consisteix en comptar les despeses d’enviament, pensar en que si un compra més llibres s’estalvia despeses, però clar, es gasta més diners. I llavors escollir l’enviament: un parell de dies i pagar més? O que tardi 2 o 3 setmanes i pagar menys?

El procés, a Catalunya, també pot incloure avisar a alguns amics que un farà una comanda a Amazon. Per si de cas algú ho volia fer, i repartir despeses d’enviament. Clar que llavors s’atrassa tot una mica, amb el «espera que ho miro», «estic pensant quin llibre», etc.
Llegir la resta de l’entrada »

Fa temps que havia pensat una cosa semblant, però al Fosdem algú ho va explicar encara millor (tristament no recordo qui): per escriure un llenguatge primer es llegeix. Per parlar primer s’escolta.

Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).
Llegir la resta de l’entrada »

Primera comparació: Dr. Dolittle

Fa un parell d’anys, amb la meva cosina, vàrem mirar la pel·lícula Dr. Dolittle. Bé, potser era la segona part però el principi és el mateix: l’actor principal parla amb els animals, i els animals li contesten

Jo li vaig dir a la meva cosina, que llavors devia tenir 5 o 6 anys, que això és el mateix que jo faig a la feina. Bàsicament parlo amb els ordinadors. Parlo un llenguatge que ells entenen, i em contesten d’una manera que jo entenc. No és tant especial com Dr. Dolittle perquè molta gent ho fa… però per la gent que no l’entén és sorpenen. Per la meva cosina, el Dr. Dolittle parla amb animals i el cosí Carles parla amb ordinadors, els hi dic «feu això» i fan això, o bé es queixen. O bé no m’entenen i fan una altra cosa, qui sap.
Llegir la resta de l’entrada »

Fa dies vaig veure dos cartells. El primer deia:

Diu que que molta gent fa servir telèfons, però que els terroristes fan servir diferents targetes SIM i diferents telèfons per camuflar-se. Que si veus alguna cosa sospitosa avisis.
Llegir la resta de l’entrada »

Fa una setmana que vaig tornar del Fosdem 2010. Un cop més: quina passada!

El tema Fosdem ja està parlat a molts llocs, amb fotos, etc. bàsicament són dos dies de conferències (més de 250 xerrades) a Brussel·les, amb més de 5000 assistents. Xerrades normalment tècniques, assistents més «geeks» que «encorbatats». Dels que menjar un entrepà dos dies no passa res, i encara millor que seure a una taula no fos cas que ens perdéssim alguna xerrada!
Llegir la resta de l’entrada »

There are 2 hard problems in computer science: cache invalidation, naming things, and off-by-1 errors.

Llegit a al Twitter d’en Xavier Noria (fxn) amb un re-twitt de secretGeek.

Ho poso aquí perquè em fa gràcia i sempre ho perdo. Sóc un desastre posant noms…