Un petit apunt per pensar-hi una mica. Hi ha coses que, sense voler, algunes persones donem per suposades. Per exemple, mireu aquest àlbum de fotos (són de l’autor de Jigl, d’un programa que fa àlbums de fotos de forma estàtica -algun dia en parlaré). Segurament molts de vosaltres quan vulgueu veure una foto més gran tindreu la “idea” de posar el ratolí sobre seu i fer-hi clic, però tal com comentaré, no tothom!
Resulta que fa mesos vaig passar uns àlbums de fotos fetes amb el Jigl. L’aspecte és idèntic als de la pàgina que he enllaçat abans. Podeu pensar que dues persones (d’unes 5 o 6 que vaig ensenyar les fotos) em van dir “les fotos estan bé, però es veuen molt petites…”. Vaig pensar… potser 800×600 de resolució no és suficient per la gent? volen més resolució? Però no! Les dues persones (no informàtiques, però usuàries) no havien pensat que es pogués “fer clic” a les fotos per veure-les millor. La veritat, no se m’havia passat pel cap que algú no pogués pensar amb això!
Continue reading Des de no donar RES per suposat a la usabilitat
Ara fa un parell de setmanes vaig estar 9 dies a Brasil. Era la segona vegada que hi anava i també en aquesta ocasió vaig estar majoritàriament per Campinas i Americana. També vaig estar per Sao Paulo i un parell de dies a Rio Claro.
Per als que no hi heu estat mai, m’agradaria descriure les coses que em sorprenen de Brasil, sempre tenint en compte que és un país molt gran i que cada zona és un món. Les coses que em van cridar l’atenció són: espai, colors de les edificacions, diversitat de races, diversitat de cultures, menjar per pes, menjar dolç, noies més guapes, Campinas i altres universitats, caliu dels brasilenys.
Continue reading 9 dies a Brasil
Després de molt de temps d’usar GNOME i el Metacity, fa un parell de setmanes em vaig passar a XFCE 4 doncs volia alguna cosa ràpida i elegant. És per la paraula “elegant” que no vaig triar l’Ice que tant s’estima en Carles -ja ja, toma flame-, tot i que crec que el IceWM només és un gestor de finestres mentre que el XFCE és a més un gestor d’escriptori (aquí ho diferencia, ja que jo no he estat mai bo separant aquests termes).
Estic molt content amb XFCE, m’agrada molt. He canviat el tema, he posat la font petita, i he fet el menú semitransparent i posat ombres a les finestres activant el composite a X.org segons aquestes instruccions (només cal afegir 3 línies al arxiu de configuració del X.org). A més he instal·lat algun dels plugins via apt-get, i he agafat el fons de xfce-look. Com a punt negatiu, de moment només em costa entendre el seu gestor de fitxers Xffm (documentació de Xffm) cosa que em fa usar el nautilus o sobretot la terminal, com sempre.
Crec que a partir d’ara faré el Linuxshow des de l’XFCE doncs queda prou elegant. Això sí, potser canviï el tema, doncs 6 controls de colors a dalt de cada finestra crec que espanta una mica a l’usuari. No podria tancar sense la captura de pantalla -clic per a ampliar-
El català és una llengua que, com quasi totes, està rodejada d’altres llengües. Però fins i tot hi ha molta gent que no és catalano-parlant dins les zones més catalano-parlans. Això fa que hi hagi tendència a utilitzar paraules que no són correctes en català, però ens sonen bé perquè les hem agafat, per exemple, del castellà.
A Internet hi ha llistes de paraules/expressions que són incorrectes en català, que es fan servir i no s’hauria -castellanismes-, per exemple aquest d’aquí.
No tinc massa formació “de lletres”, però la meva opinió (i és una opinió generalitzada, segurament apart de les llengües clàssiques…) és que les llengües estan vives i evolucionen. Però, opino, això no és una excusa per agafar paraules d’altres llengües quan ja n’hi ha una de propia, sense aportar res… apart de desvirtuar una mica la llengua.
Continue reading “Tamany”? Mida!
Volia respondre a l’entretingut article Aquest sí que és home!!!! Aquell no!, però la meva resposta es preveia tan llarga que he iniciat un article nou. Val a dir que per a entendre aquest, cal llegir aquell.
El cap de setmana es va iniciar amb un vol Air Nostrum (avió petit, ideal pels amants de les turbulències) Barcelona-San Sebastián (o Donostia, o Donosti). Quan faltaven 20′ van iniciar els turbulències, i no eren com les de cada vol, eren bèsties. Estàvem tots agafats a les cadires, tots agafats amb força, excepte un parell que tenia al costat que els agradava donar sensació de seguretat o que vivien això cada setmana (cosa que dubto), la resta estàvem tots acollonits. Passats uns llargs 3 minuts, la safata (una dona) es va aixecar i va anar caminant per a calmar a algú, ja m’ho podia haver fet a mi, que estava desitjant que algú em pegués, dormís o punxés. Finalment, veure-la a ella somrient, tot i que totalment agafada a un seient i una part dels equipatges superiors, ens va calmar a molts. L’avió va aterrar i després es van desviar la resta de vols cap a Pamplona, doncs feia massa vent.
Continue reading Chillida
(Actualitzada la part final de l’entrada)
No! El títol d’aquesta entrada no el dic jo. Ho diu el meu germà, en Jordi. Ell té 15 anys (aviat 16)
En Jordi (o Pinucset) des de l’estiu passat que va a córrer, quasi cada dia. De fet es va fer mal al genoll (al GNU/oll, que ell diu) i li van dir que caminés i corrés una mica per tornar-lo a tenir bé, i li ha agafat el gust!
En teoria va a córrer “cada dia”, menys quan plou (últimament també quan plou), neva, té mal de coll, etc. així que córrer força. No s’ho apunta a cap lloc, així que no podem saber quin percentatge de dies hi va, però calculo que més del 80%.
Continue reading Aquest sí que és home!!!! Aquell no!
Un àmbit de la vida que sempre he volgut entendre i que trobo important poder-hi incidir és l’àmbit de les relacions de treball. No des del punt de vista legal sinó des del punt de vista de les relacions confrontades que mantenen els sindicats, les patronals i el govern. O les variables econòmiques i ideològiques que uns i altres subratllen, prioritzen o beatifiquen (segons correspongui). I encara m’interessa més les relacions que tots aquests agents mantenen amb la població en general, la que està aparentment despolitzada, desinformada i desil·lusionada.
Continue reading i si mirem a França? (més sovint)!
Fa una setmana i poc que em van enviar aquesta foto:
(Referència, imatge més gran)
Ull! No són unes carreteres gelades, sinó que és el mar gelat! I sí, hi planten alguns arbres, senyalitzacions, etc.
La foto és d’Estònia, païs del qual tinc algunes molt bones amistats (poques però bones), i que vaig visitar l’estiu passat (i espero tornar-hi!). Entre Finlandia i Tallinn (capital d’Estònia) hi ha uns 80 Km. per mar, i Estònia formava part de la URSS fins el 1991… (són els dos països que em venen al cap que tenen les capitals més properes… almenys d’Europa…)
Continue reading Carreteres al mar. A Estònia
La setmana passada vaig ser convidat a l’ENEI, Encontro Nacional de Estudantes de Informática de Portugal. El programa comptava com a convidats de fora amb Dario Rapisardi, Jon “Maddog” Hall i un servidor. L’event es va fer a la Universitat d’Évora que és la “Universitat Linux” de Portugal, doncs totes les pràctiques de totes les assignatures i tots els ordinadors de tots els àmbits funcionen amb Linux (excepte una petita sala d’informàtica). És la segona universitat de Portugal que ha trencat contractes amb Microsoft, i els seus alumnes n’estan molt orgullosos fent de Linux un producte propi. Els alumnes no només preparen events com aquest, sinó que també munten una party-lan i per a la seva infraestructura compten amb més d’un vehicle propi -sí, de l’associació- entre els que destaco una Mercedes Vito.
Continue reading Linuxshow a Encontro Nacional d’Estudiantes de Informática a Évora, Portugal
Fa una setmana vaig participar en la 1a marxa de suport als presos polítics catalans. La marxa arribava fins la presó de Picassent (València) on ara hi són en Diego i la Laura després d’haver passat per diferents presons de l’estat espanyol, més allunyades encara del seu lloc de residència habitual.
Continue reading Quan la solidaritat traspassi els murs de les presons.
|
|
