pintant…

Una amiga meva és d’Indonèsia (tot i que aquest any estudia a Edimburg, Escòcia). Ha estat, sobretot per ella, que em vaig assabentar de la nova erupció del volcà Merapi, que ha causat força morts (informació de la primera setmana de la BBC o the Jakarta Post).
(més…)

Fa temps que quan viatjo (sobretot per turisme) sempre agafo el portàtil petit (un Netbook, Asus EEEPC 901). I algun cop que no ho he fet me n’he penedit per algun motiu o altre.

Per què faig servir el netbook quan viatjo?
(més…)

Penso que a Londres hi ha més gent vegetariana que a Catalunya. És una impressió subjectiva, potser no és així. De totes maneres és força fàcil ser vegetarià: tot està força ben etiquetat, els restaurants sempre tenen opcions pels vegetarians, etc.

Ja vaig comentar-ho a una altra entrada: l’etiqueta d’una aigua amb gas posa que és apte per vegetarians, per exemple.
(més…)

M’hi he fixat diversos cops a diversos llocs, últimament ha estat per Gran Bretanya, que hi ha gent caminant pel bosc amb els auriculars posats. No sé si escoltant música o algun programa de ràdio.

En tot cas ho trobo curiós: a mi m’agrada sentir o escoltar el soroll del mar, els ocells, el vent… i no música. Ara està sonant música però estic al pis. No al bosc.
(més…)

Fa uns dies ja vaig comentar que, tot i que el correu brossa no m’agrada en certs casos és millor que correu que doni feina.

Fa poc que a casa en vaig rebre un que diu:
(més…)

Aprofito que el tema encara té interès però que està força bé. Hi ha una pàgina Web amb informació molt ben organitzada sobre l’estat dels embassaments (amb gràfic si llegiu dins l’entrada):

• Zona Catalunya
• La web és Embalses.net
• També n’hi ha una altra de la Generalitat

(més…)

M’estranya força que no hagi tocat aquest tema aquí a Pintant. És sobre la música massa forta a alguns locals (un altre dia potser tocarà sobre la gent que parla massa alt o fa massa soroll, hi ha gent «sorollosa»)

Bé, em costa molt estar a llocs on no pugui parlar amb un to de veu baix/normal. Quan dic normal vull dir sense cridar, ni haver de posar la boca a l’orella de l’altre persona. Especialment aquest últim cas (boca-orella) que es complica molt si volen parlar 3 persones. Crec que es pot aconseguir, posant dues orelles juntes i parlant allà, però no és massa usable. A més, amb música massa alta em costa molt pensar. Fins i tot em vaig comprar uns protectors auditius després d’una Euskal Party que la música estava tant forta que amb prou feines podia fer res de profit! (bé, el millor que feia era marxar de la zona de la música forta).
(més…)

Hi ha qui ho vol tot “ara ara!”. Sense saber esperar. Trobo força d’aquesta gent. Impacients, exigint-ho al moment. Curiosament exigeixen al moment el què han de rebre, però no el què han de donar (això seria una altra entrada, el tema de veure la palla a ull d’altri però no la viga a ull propi).

Doncs això, que em trobo amb gent que no sap esperar. Volen tot al moment. No cal! Jo estic gaudint el què vaig planificar fa cert temps. Avui he comprat uns llibres a Amazon… arribaran d’aquí uns dies, no cal impacientar-se. No cal exigir a Amazon que ho faci més ràpid i patir perquè ha tardat tres dies i no dos dies i mig. Sí que potser cal comprar els llibres abans d’acabar els anteriors, ja que sinó potser sí que ens impacientarem (planificació).
(més…)

Visitant una església prop del Moncayo vaig estar mirant els confessionaris. Vaig pensar que potser quan es va aixecar el temple tenien més importància que ara. Potser amb la fam i les malalties es cometien més pecats. Potser ara que estem més acomodats ens confessaríem de “desitjar la dona del proïsme” (o l’home, que els manaments no els van pensar per una societat alliberada de discriminacions de gènere) i poca cosa més. Em ve al cap gent que sí que s’hauria de confessar de moltes coses, gent que per la seva professió de primera plana està obligada a mentir i a no rectificar, però insisteixo, crec que es peca menys.

Atenció que el text és llarg… fa molt que no escrivia…
(més…)

Ja ha arribat l’hora de les calefaccions. Bé, depén dels llocs ja fa alguns dies.

Fa força setmanes vaig llegir un petit article, a algun diari, que explicava per què no posar la calefacció massa forta. No estic segur si era aquest del Periódico, però diu el mateix. De fet crec que era aquell.

Potser 20ºC és apurar força… però bé, segur que la bona temperatura no són 25ºC. A vegades tinc el cos bé però les mans una mica fredes, i no m’agrada gens escriure a l’ordinador amb els dits freds! Em puc posar jerseis però no m’escalfen les mans, i escriure amb guants no ho he provat (encara?)
(més…)