Cal fer copies de seguretat. És un tema que ja vaig escriure fa anys (el 2007).
Fa unes setmanes vaig veure aquest cartell al metro:
Continue reading Copies de seguretat
|
||||
|
Every working day (except holidays) I go to work. So I leave home and walk to my local tube station: Wood Green. Then I get a train to Kings Cross where I change the train to Farringdon. Some days, if Piccadilly Line has delays, I change in Finsbury Park. For some weeks, 1 or 2 years ago, I used to always change to Victoria line but I decided that it’s not worth. Now I change in case it has or if I’m standing up and squeezed in the Piccadilly Line and/or the Victoria Line train is just there. The TFL webpage allows to download the last month or two months travels using a CSV file (I’ll check for some API, etc.). I did some quick stats to find the distribution of the time. The most interesting result of that period of time (between 15th February and 5th April, but I was 2 weeks away from London) is: As I said before, I went to Malaysia. Beside going to the Endau-Rompin jungle I also went, of course, to the Petronas Tower (Kuala Lumpur). The procedure to get tickets in the Petronas Tower is to go there in the morning and buy tickets for the same day. They only sell tickets for the same day, and Internet mentions that it’s sold out in the morning, so you need to arrive early. One month before going to the Petronas Tower I had a bad experience trying to visit Leonardo da Vinci exhibition in London. So this time I wanted to be sure that I would get the tickets. On the Internet they always say “it’s important to go there early” or “7:30 should be enough, but who knows”. There is one advantage of going early: you can choose what time you want to visit it. Maybe you buy the ticket at 10 but the only available slot is at 17:00, so you would not have lot of freedom in that day in Kuala Lumpur. Well, knowing that… I woke up at… 5:15? I arrived at my metro station at 5:40. Oops, first surprise: the metro opens at 6. I waited for 20 minutes and I got the metro to the KLCC station. Ja fa cert temps que tinc un Nokia 5800 XPressMusic. El vaig comprar perquè era el més econòmic que podia aconseguir amb Qt i Wifi. Fàcil manera d’escollir. Al mòbil no hi tinc gaires aplicacions. Instal·lades ben poques, normalment estic aprop d’un ordinador (feina, casa). I si és cap de setmana i estic a la platja prefereixo no jugar massa amb el mòbil. Qui més qui menys té algun amic que fa Sudokus (o un mateix en fa). Jo quan veig un Sudoku, el primer que em passa pel cap és «com faria el programa que els resolt?». De fet hi ha competicions de programes que resolen Sudokus: en donen un fitxer amb milers de Sudokus i han de trobar les solucions el més ràpid possible (comparat amb altres programes a la mateixa màquina, s’entén). Some time ago I spent a little bit of time searching in Google to know how many Google queries / searches I could do, using some automatic way like a script. Just to know what is the limit of queries that they expect from one user. I didn’t find an answer. I found some Google API with a limit of the number of queries, beyond that they were charging some money. But that was for the API, not for the standard searcher. Then I took the experimental approach: I did about 160000 queries using a Python script, waiting 4 or 5 seconds betweeen each query. They didn’t block the IP, add any captcha or anything at all. In case that anyone was wondering that: they know now. I haven’t done tests reducing the time between queries. Why I did that? The results will be soon here. Stay tuned. A few weeks ago I went to Malaysia. My longest holidays ever, first time in Asia. At one point I didn’t know if I would go to Singapore or to Endau-Rompin jungle. Singapore was easier for me (less adventurous) but I really wanted to have a taste of 2 nights in the jungle. At the end I went to the jungle. In that jungle everyone knows that it’s full of leeches. Full like… really full! You stand just a moment, watch the ground and you see them coming to you. I’m not joking. I bought some leeches socks from Amazon. They are very good. When my guide stopped to remove his leeches from his feet, I stopped as well to remove the leeches from my socks. I stayed in the jungle for about 5 hours, no leech got me. The socks are from a special material (not like normal socks, the leeches would probably go in) and they are worn on your socks and trousres. So you look funny: Instead of looking disgusting (in my opinion, for my standards, this is the guide’s feet): A Londres estic a un pis petit, aquí s’en diuen «un estudi pis». És a dir, el llit, l’escriptori (pel portàtil i per menjar) al mateix lloc, amb la cuina a un costat, i el bany dins una habitació. Potser fa 20 metres quadrats? Curiosament quan vaig llogar el primer estudi-pis i vaig demanar la mida l’agència em va contestar «home, amb aquest preu?! doncs petit, què esperes!». Però aquest és encara MOLT més petit!: El meu m’agrada (ràpid de netejar, d’escalfar, etc.). El del vídeo seria massa petit pel meu gust. Fa molts anys vaig començar a aprendre C++ i Qt. El 2001 o 2002 segur (recordo que estava a la residència d’estudiants fent coses. Una de les coses recordo que era un programa que es connectava a alguna Web, agafava la temperatura i l’ensenyava). Els meus temes varien poc (veure i entrada aquí al blog, això és del 2009, el 2006 quan estava a Estònia vaig fer la primera versió). Una de les “practiques” que vaig fer va ser el Joc de la Vida de Conwall (Wikipedia-en , Wikipedia-ca). És un joc per 0 jugadors (no s’interactua un cop està funcionant), l’estat inicial del taulell va evolucionant seguint unes regles. La setmana passada, i tal com i ja havia comentat, va ser el cap de setmana que vaig anar al Fosdem. De Catux només va venir en Fran. Divendres a la nit miràvem quin autobús / tramvia agafar, a quina hora, etc. Vaig revisar la línia d’autobús i vaig mirar els horaris (recordo que el tramvia passava cada… 40 minuts?). Total, el què no vàrem revisar és a quina hora començava el Fosdem. El Fran va dir, crec, a les 9:30 (o potser les 9?). Total, vàrem arribar allà ven d’hora. Però el Fosdem començava a les 10:30! Així que vaig fer la meva donació al Fosdem, la que et donen una camiseta. Tinc la donació número… 2!: Gràcies Fran! 🙂 ens vàrem llevar d’hora, però vàrem tenir la segona camiseta, veure els llibres d’OReilly amb calma, esmorzar tranquil·lament, planificar les conferències… Fosdem: fins l’any vinent! |
||||
 Powered by WordPress & Atahualpa |
||||
