|
||||
|
Fotograma a fotograma, El Laberinto del Fauno, discorria entre dues trames totalment diferenciades. Una d’elles vinculada a la guerra civil que hem viscut, l’altra, a una aventura de fantasia i natura capritxosa. La segona de les trames es decorava amb bèsties rares i lletges, però justes. La història de guerra, en canvi, és protagonitzada per homes elevats, nets i polits, però plens d’hipocresia, injustos i liderats per un sanguinari.  Fa uns dies, Batakada Radioactiva un programa de ràdio Gràcia (107.7) ens van convidar a explicar el projecte de la llibreria Sirga. Primer vam fer una explicació breu per telèfon però com no vam tenir temps per res, ens van convidar a explicar-los-ho en persona el dilluns següent. A més ens van arrencar una col·laboració setmanal, en la qual recomanarem algun llibre, algun autor o alguna llibreria i farem difusió del nostre “tinglado”. (Ull! entrada una mica tècnica i de llargada el triple del normal!) Fa massa dies que no escric. No és que deixi l’informàtica sinó que he estat fent una nova versió del programa qdacco. Per Setmana Santa passada ja vaig escriure alguna referència al programa. La nova versió ha estat especialment moguda. Per setmana Santa passada vaig fer (amb l’ajuda del Jordi) la versió 0.4 amb Qt 3.x, amb la mateixa versió que l’havia començat mig any abans. Vaig pensar que a l’estiu durant l’Euskal Encounter en faria una nova versió, amb unes noves funcionalitats i la migració a Qt 4. Pensava que la migració a Qt 4 seria “fàcil” (qüestió d’hores, 4 o 6, per aprendre diferències i fer la migració). Durant l’Euskal ho vaig intentar i no vaig poder, tampoc vaig tenir el temps i concentració suficients. Però ja hi vaig estar unes quantes hores. El meu nom és gambeta. El dissabte al dematí estava tranquil·lament amb unes amigues a un local del centre, quan va venir un noi i es va fixar en mi. De seguida vaig mostrar els meus colors, i em vaig posar ben dreta per a que m’escollís a mi. La setmana passada estrenaven Clerks II, i cap allà vaig anar. Inspirat per l’Anna, vist que el doblatge és d’herència franquista, i que repercuteix molt negativament en l’aprenentat de l’anglès, vaig optar per la Versió Original Subtitulada. El Maemo Mapper em va portar als cines Icaria, i la primera sorpresa va ser veure què rara que és la gent… es suposava que tota la gent de la sala havia vist Clerks, quant de friki suelto hi ha al món. Aquestes setmanes estic il·lusionada amb un fet nou. És un canvi de feina. M’agrada canviar. Nova gent, nou lloc, noves tasques que esdevenen finalment rutines. Però com que tot just acabo de canviar encara no són rutines. És fantàstic. (continua de l’entrada anterior d’Estònia) Catalunya i EspanyaUn tema que m’ha sorprès força és el què coneixen de Catalunya i Espanya. Ja em va passar un altre cop que vaig anar a Estònia, vaig tornar amb la sensació de “necessito llegir un llibre d’història d’Espanya i Catalunya, que em fan preguntes que (quasi) no sé contestar”. El noi Txec en sap especialment (bé, sap de molts temes!). El cap de finances també està molt el dia. Els dos em demanàvem coses com què va passar amb el referèndum, si opino que Catalunya aconseguirà independència i quan, que si el català amunt i avall, sabien que a Andorra és l’únic país on el català és llengua oficial, etc. i preguntes sobre l’Espanya medieval, d’on ve la separació Catalunya/Espanya i per què, i què ho fa que Portugal està separat, quines llengües hi ha, etc. Cap a l’Abril a casa/oficina del meu pare vàrem comprar el domini pina.cat. Bé, no? Ho vàrem fer a Nominalia, semblava que tenia un preu semblant a altres i era català. El preu no incloïa els DNS’s, però les tarifes eren fàcils d’entendre el què incloïen i el què no incloïen (n’hi havia altres que hi havia feina per saber si els DNS’s anaven a part o amb el preu). Tampoc ho pagava de la meva butxaca, sinó segurament m’hagués esperat i m’hagués acollit a la promoció de St. Jordi o altres, igual que vàrem fer amb Pintant. Però la “política d’empresa” va ser no esperar. Nominalia, no sé perquè, mai no m’havia caigut bé. Sempre m’havien semblat cars, des de temps immemorials. Però sense raó aparent, així que tampoc hauria d’importar massa les manies personals per escollir allà on compràvem el domini. Sembla que hi ha moments en que la vida torna a passar per davant. Determinades situacions et fan que et plantegis recuperar raconets que creies oblidats, en el meu cas, puc certificar-ho amb el tennis de taula, i ara amb el Retorn de l’Aquari. Vaig passar una bona pila d’anys acompanyat d’un aquari d’aigua dolça de 84 litres. Va donar moltes alegries, així com va ajudar a afrontar les primeres decepcions. “Finalment” va quedar desterrat a un soterrani mentre cursava la meitat de la carrera. Per diversos motius que no són descrits aquí, em torno a interessar pel món del peix-de-contemplació, i el primer que cal fer és decidir-se per:
No ho havia comentat per aquí, tot i que ja ho vaig comentar a diversa gent. Fa aproximadament una setmana que estic a Estònia, treballant i vivint-hi. Almenys per 4 mesos aprox., i llavors tornaré. Com una experiència de final d’estudis, per treballar, etc. Ja sabeu que hi havia anat 2 cops i és un país que m’agrada, i fa anys que tenia pendent d’anar algun lloc a l’acabar els estudis. Estònia és un païs fred. L’any passat van arribar a -30ºC, però aquesta any “no toca”. Plou força, podeu veure dades anuals a aquesta pàgina (de la capital d’Estònia, Tallinn. Altres llocs són força més freds). És a dir, sembla que d’aquí un mes i mig o dos mesos hauré de conviure amb neu contínuament i molt de fred. Volia anar a un lloc ben diferent, crec que dins Europa és un pais molt diferent! |
||||
 Powered by WordPress & Atahualpa |
||||
