Short article:
I love ssh (really, what a nice piece of software, tunnels, reverse tunnels… and sock servers!):
ssh -D 1080 user@server
Setup your favourite application to use the socks server on localhost, port 1080. ssh will send to “server” the communications, cyphered. And from there to the world.
If your favourite application doesn’t have socks support: install tsocks and wrap your application with a tsocks call:
tsocks application
(you need to setup the server in /etc/tsocks.conf)
Long article:
I wanted to watch from London a basketball match that was broadcasted in the Catalan TV (and Spanish one) but only for Spanish residents.
Continue reading Socks server, easy way: ssh
Spoiler: dit de quan, sobre una pel·lícula, llibre, obra de teatre es diu informació de com acaba o coses que passen (p. ex. «al final el pare es sobreviu» o qualsevol cosa així).
Hi ha força llocs a Internet que abans de dir coses d’aquestes diuen «SPOILER», així qui ho vol llegir ho fa, i qui no ho vol llegir no ho fa.
Fa unes setmanes vaig anar a veure «The Mousetrap», porta 58 anys en cartell, escrit per Agatha Christie.
Continue reading Ai Wikipedia, quin spoiler
Some days ago I commented in Catalan that I wanted to delay the mails using Postfix. Why? To have a period of time when I could cancel (or “unsend”) some mails. Google has done it in GMail (see Labs option). It can be useful for these moments like “Ops! I sent the mail to the mailing list instead of sending it to a person” or “ops, I sent to A instead of B”. It doesn’t happen often, but can happen.
My setup: mutt is sending the mails to a local Postfix using the sendmail program, Then Postfix sends the all mails (relay) to another SMTP server. Technically I could change both SMTP, but I only wanted to change the local one since it’s “my one” and closer to the MUA.
Continue reading Delay the mails with Postfix
Últimament m’han vingut ganes d’escriure algunes entrades en anglès, més aviat entrades tècniques.
El blog segueix en català, però de tant en tant hi haurà alguna cosa en anglès. Potser ara al començament cada 15 dies (perquè en tinc dos preparades i alguna potser pensada) però a llarg termini crec que no gaires.
Algun petit howto d’alguna configuració, algun comentari d’algun llibre, coses que potencialment poden interessar a gent d’arreu i que em vingui de gust escriure-ho en anglès. També per alguns amics d’aquí o d’allà que els hi interessa i així ja ho escric només un cop i els hi envio l’enllaç.
Continue reading Algunes entrades en anglès
No sé si li ha passat a molta gent o no: vols enviar un email a algú i li envies a algú altre. O vols enviar-lo a algú d’una llista i l’envies a la llista sencera. Si teniu algun cas divertit el podeu comentar sense problemes.
Una vegada que tinc molt present: volia enviar un mail a l’amiga Eli (era un 30 de gener, o molt a finals de gener… del 2005!). Li vaig enviar a una professor d’universitat de mateix nom. Era el típic mail una mica tard de bon any, bons desitjos, petons, etc. no vaig veure l’errada fins que la professora em va dir que moltes gràcies però «penso que aquest mail no era per mi». Vaig anar corrent a llegir el mail a veure què havia escrit!
Continue reading Retard per enviar emails
Fa ja unes setmanes vaig canviar el disc dur del portàtil. Era de 80 GB, que estaria prou bé si no m’agradés portar les fotos amunt i avall, algunes pel·lícules i m’agrada no fer malabarismes amb discs USBs o borrar versions de codi font de programes per baixar-ne altres, etc.
Després de mirar vaig decidir comprar-me un de 500 GB, Hitachi també com que el que tenia. De moment n’estic molt content: la velocitat de transferència és gairebé el doble que l’anterior, no consumeix més Watts (segons l’especificació), no fa soroll, etc.
Continue reading Canviar el disc dur del portàtil
Quan he comprat llibres a Amazon i m’els he hagut d’enviar a Catalunya sempre és un procés una mica llarg. Bàsicament consisteix en comptar les despeses d’enviament, pensar en que si un compra més llibres s’estalvia despeses, però clar, es gasta més diners. I llavors escollir l’enviament: un parell de dies i pagar més? O que tardi 2 o 3 setmanes i pagar menys?
El procés, a Catalunya, també pot incloure avisar a alguns amics que un farà una comanda a Amazon. Per si de cas algú ho volia fer, i repartir despeses d’enviament. Clar que llavors s’atrassa tot una mica, amb el «espera que ho miro», «estic pensant quin llibre», etc.
Continue reading Amazon a Londres
Fa temps que havia pensat una cosa semblant, però al Fosdem algú ho va explicar encara millor (tristament no recordo qui): per escriure un llenguatge primer es llegeix. Per parlar primer s’escolta.
Bàsicament, primer llegim la lletra “a”, “e”, “i”… i quan sabem llegir una mica escrivim (sí, ja sé que en aquest cas hi ha el sistema motor per escriure que no val per llegir i altres «detalls»).
Continue reading Aprendre un llenguatge: llegir o escriure
Primera comparació: Dr. Dolittle
Fa un parell d’anys, amb la meva cosina, vàrem mirar la pel·lícula Dr. Dolittle. Bé, potser era la segona part però el principi és el mateix: l’actor principal parla amb els animals, i els animals li contesten
Jo li vaig dir a la meva cosina, que llavors devia tenir 5 o 6 anys, que això és el mateix que jo faig a la feina. Bàsicament parlo amb els ordinadors. Parlo un llenguatge que ells entenen, i em contesten d’una manera que jo entenc. No és tant especial com Dr. Dolittle perquè molta gent ho fa… però per la gent que no l’entén és sorpenen. Per la meva cosina, el Dr. Dolittle parla amb animals i el cosí Carles parla amb ordinadors, els hi dic «feu això» i fan això, o bé es queixen. O bé no m’entenen i fan una altra cosa, qui sap.
Continue reading Què faig a la feina/afició?
Fa dies vaig veure dos cartells. El primer deia:
Diu que que molta gent fa servir telèfons, però que els terroristes fan servir diferents targetes SIM i diferents telèfons per camuflar-se. Que si veus alguna cosa sospitosa avisis.
Continue reading Coses sospitoses
|
|
