Després de comentar-ho dues vegades en el blog (un mes i escaig abans, una setmana abans) ja s’han fet les V Jornades de PL.
Per curiositat, unes fotos de Catux i unes d’en Benjamí Villoslada (d’en Ricardo i del sopar, principalment)
Ara hauria de venir aquests moments de valoració (cosa que no faré, entre altres coses perquè no crec que sigui la persona més adequada ni tinc ara la informació d’altres jornades anteriors per poder comparar, etc.)
Sí que puc comentar com han estat les experiències més personals i com ho he viscut. Per començar, i després d’assistir-hi segur 3 anys (Vilanova, Manresa i Barcelona) em vaig animar a col·laborar amb l’organització (vaja, ser de l’organització). Això ha fet que visqués les Jornades de forma diferent, tot i que per sort les he pogut seguir gaudint. D’una forma una mica diferent però crec que he pogut assistir força a les xerrades que em feien gràcia.
Continue reading V Jornades PL (ja fetes) -diari personal
Aquest diumenge em disposava -per fi- a iniciar el pòster de Chronojump que he de presentar a Laussane (Suïssa) el dijous. El problema està en que el dimecres tinc un Linuxshow a Madrid i això fa que el temps es redueixi.
Continue reading Servei d’impremta professional
Alguns haureu vist que la Web de Pintant ha caigut unes hores durant el dia d’avui. Tal com podeu comprovar ja està funcionant un altre cop, cap problema greu.
Pintant es troba connectat a una ADSL, i el què ha passat és que el router ADSL s’ha penjat. No és que s’hagi desincronitzat per culpa de Telefonica, sinó penjat. Ara feia més de mig any que no passava, esperem que no es repeteixi sovint. I menys si no hi ha ningú a casa! (rarament no hi ha ningú)
Com que no em trobava a la casa on hi ha físicament Pintant, he fet servir el control remot “intel·ligent”: trucar a casa i donar instruccions que reiniciessin el router (apagar i engegar). Al moment ha funcionat de nou.
Continue reading Pintant caigut unes hores, interaccions home-màquina
Ja fa setmanes que vaig comentar uns línies sobre les V Jornades de Programari Lliure. Ara queda una setmana perquè s’obrin les portes, i faig un petit comentari sobre el què es farà.
Les Jornades, tal com ja vaig dir, són a l’UPC Campus Sud (a Diagonal costat mar, perquè ens entenguem). A la Web hi ha informació sobre arribar (al tríptic).
Ja hi ha un horari provisional.
Tal com alguns lectors ja saben, estic a varis grups d’usuaris de Linux/PL, però el meu principal, segurament per proximitat geogràfica, és Catux (algun dia en parlaré més).
Continue reading Una setmana per les V Jornades PL
Solidaritat és la relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns, segons el DGLC.
Sembla que una de les experiències vitals més difícils de compartir i que queda gravada sota la pell -sovint maltractada- és la migració. Entre aquestes es poden distingir graus i situacions, unes més punyents que d’altres. Queda clar que no és el mateix ésser un immigrant que una immigrada. Ni ésser-ho amb recursos culturals i/o econòmics que sense. Ni ser de pell clara (o més aviat clara) que fosca.
Sempre hi ha algun grup, que per les seves característiques més que no pas per les seves accions, es troben ben aviat front les lleis restrictives i les institucions repressives de l’estat.
Continue reading Un exemple de solidaritat
Fa uns dies 2/3 parts de pintant vam assistir al primer sopar blocaire de Gràcianet. El sopar era un perfecte pretext per veure’ns les cares i xerrar una estona mirant-nos als ulls. Allò que ens unia, era que escrivíem a blocs de Gràcianet, o en el cas dels exiliats, que parlàvem de la vila als nostres escrits.
Entre uns pocs de nosaltres vam trobar algun lligam. Gràcia no és tan gran -d’extensió vull dir-.
(He d’anar amb compte perquè els amics de Gràcianet són malalts de Gràcia. Estan absolutament entusiasmats amb el barri, que anomenen vila, i així que Barcelona es descuidi la declaren independent.)
Continue reading 1er. sopar blocaire de Gràcianet.
Em trobava a un Gaztetxe del País Basc on il·lusionats treballaven els okupes per a condicionar la casa per a un event de programari lliure quan vaig veure uns “moros” entrant per la porta. Aquests van començar a picar a la paret d’una habitació que s’havia de convertir en els sanitaris. Per un moment em vaig quedar perplex, aquests nous okupes, que okupen una casa però no dormen en ella doncs dormen a casa dels pares o a un pis d’estudiants, contracten als moros per a les tasques que no volen fer. Així m’imagino el pensament dels tres agents que intervenen:
Continue reading Okupes subcontractant moros
Ja fa unes setmanes que tenim el programa que gestionar el blog (el WordPress) en català. Fa mesos que ja existia la traducció, gràcies a la feina de la gent de WordPress-ca.
Realment queda molt millor, i va ser molt fàcil de posar. Qui encara tingui WordPressos en anglès pot canviar sense por, ja que el procés és fàcil.
Aprofito per comentar algunes coses sobre el programari lliure i les traduccions. Molt programari lliure està en català (moltíssim!). De fet, si algú fa servir algun programa, que sigui lliure, a nivell d’usuari i que no estigui en català que deixi un comentari. A vegades hi ha qui em demana “què puc traduir”, miro el meu escriptori i ho tinc tot en català (llavors és quan dic que poden ajudar a projectes ja fets, o programes de projectes -algun del KDE, per exemple-, etc.)
Continue reading WordPress en català (PL i traduccions)
.cat és un domini que identifica totes les persones, entitats, associacions i institucions que fan servir i reivindiquen la llengua i la cultura catalanes.
És un domini cultural perquè no existeix cap regió administrativa reconeguda internacionalment que agrupi tots els territoris de parla catalana. Els catalans no tenim un estat que pugui demanar un domini, ni tenim una unitat territorial que ens identifiqui als ulls del món. El domini .cat no s’ajusta a cap frontera reconeguda actualment.
Continue reading .cat i la necessitat d’existir a la xarxa.
El dia 30 de Maig vaig dinar fora, i tal com acostumo a fer vaig fullejar un diari. En aquell restaurant hi havia La Vanguardia, així que tocava La Vanguardia. La Vanguardia és un diari amb una reputació suficient. Almenys més que el ¡Qué! o altres gratuïts que semblen, a vegades, poc fiables.
Era el primer dia del IGC, i dins “Vivir en Barcelona” explicava el què havia dit en Gilberto Gil, Ministre de Cultura de Brasil (al final hi ha referència a les seves cançons).
Sabia que si estava dinant i em llegia l’article podia tenir algun problema, però el vaig llegir. Sóc una mica susceptible amb articles de temes pròxims a mi, és difícil que surti tot bé. Vaig donar un vot de confiança al periodista 🙂 (l’últim cop que vaig fer el vot de confiança va sortir que Richard M. Stallman havia programat Linux)
Continue reading No es lo mismo…
|
|
